El 2016, als meus 17 anys, un professor del meu col·legi em va presentar el Joaquín. Recordo bé aquell dia: ens va rebre un dissabte al matí. Jo estudiava 1r de Batxillerat, les meves preocupacions eren poc importants i, sobre tot, vivia pendent de mi mateix.

Pensava que visitaria un malalt i que estava fent un gran acte de servei. La realitat era que jo havia de ser visitat per Joaquín!

Des del primer moment que el vaig veure i vaig parlar amb ell, em va sorprendre la seva actitud: estava content, però no negava els seus dolors. De fet, gairebé el primer que va fer va ser explicar-me que les darreres setmanes li estava molestant molt unes nafres que se li havien format a l’esquena. No ho explicava des d’un victimisme, ja que estava alegre. M’ho va explicar per dir-me a continuació: «Aaixò ho oferiré per tu». I, immeditament, em va fer apuntar el meu nom i intencions en una llarga llista en què figuraven molts altres noms.

Després em va desafiar que jo també fes alguna cosa. Em va preguntar com m’anaven els estudis i em va proposar treure una bona nota mitjana a final de curs. Li vaig dir que un 8,5 era per a mi una bona nota, però ell no es va acontentar, i em va dir que jo podia donar més, que havia d’estudiar més. Va afirmar que jo havia de lluitar com a mínim pel 9. La veritat és que em va semblar una barbaritat; jo mai no havia tret tan bones notes. Però va acabar traient de mi aquell compromís, que a mi em semblava un impossible.

Abans d’anar-me’n em va dir que era del tot conscient de la seva situació: moriria per asfixia en quedar-se sense mobilitat el sistema respiratori. També em va explicar que si no se suïcidava no era perquè no pogués (de fet, coneixia perfectament com fer-ho) sinó perquè la seva esperança era molt, molt gran. Tenia clara quina era la seva missió i això feia continuar encara les dificultats.

En sortir-ne vaig estar reflexionant i em vaig adonar que el Joaquín tenia una inquietud per les ànimes molt gran. Tant, que desitjava que el compromís de millorar i ser bons cristians fos mutu: ell oferiria els seus patiments per mi i les meves intencions, però jo també m’havia de comprometre. Aquell bescanvi venia d’un afany infinit d’apostolat!

Tot això ho vaig entendre a la llum del fet que ell estigués tan entestat a evangelitzar la Xina. Tenia moltes ganes que sortís l’edició en xinès de El invitado imprevisto. I va parlar diverses vegades de la conversió dels xinesos. Em va mostrar una verge xinesa i se’l veia emocionat. Penso que vivia la seva malaltia amb afany missioner. El seu fort no era només enteresa, com la pot tenir qualsevol amb gran força de voluntat i optimisme, sinó que entenia la seva situació com una missió per aconseguir conversions.

Per cert, vaig assolir –encara no sé com– el compromís d’esforçar-me en els estudis. Tot i que no era mal estudiant, mai fins aquell any m’hi havia esforçat de debò. I el Joaquín em va descobrir un motiu sobrenatural, que gràcies a Déu jo vaig saber acollir (i de fet vaig superar la mitjana de 9, cosa que no m’hauria atrevit ni a intentar).

El Joaquín em va voler mostrar que els estudis eren la meva matèria de santedat, i en comptes d’argumentar-ho o explicar-ho amb paraules –que probablement no haurien calat en mi– em va convèncer amb el seu entusiasme per oferir el seu dolor, que per mi equivalia a oferir hores d’estudi .

Després d’aquell any, vaig començar a estudiar en una bona universitat (on vaig tenir ocasió d’oferir nombroses hores d’estudi). En acabar la cursa, vaig entrar al Seminari, on em trobo ara al 5è curs.

Crec que si li he de demanar alguna cosa al Joaquín és Fe. Perquè només amb una visió sobrenatural com la seva es pot viure l’esclerosi d’aquella manera, amb il·lusió per les persones. I només amb aquesta visió sobrenatural és possible que jo mateix visqui el meu dia a dia amb aquella mateixa consciència de missió.

No puc afirmar si ja és al Cel; això ho dirà l’Església, que és Mare i sàvia. Però no puc evitar encomanar-m’hi, per una mena de certesa moral que està desitjant que li demani favors.

Pau Ferrer Falgueras
Barcelona
15 d’octubre de 2023