Des de fa uns tres anys, un grup d’amics pugem un cop per setmana des de la plaça Kennedy fins a la casa que tenen els bombers a Collserola. Com sempre, vaig aparcar la moto, vaig agafar les claus i les vaig ficar a la butxaca de la dessuadora, sense saber que les butxaques estaven comunicades, ia més no tenien fons.
Poc després de baixar per tornar a casa, havíem recorregut uns 300 metres i, de sobte, em vaig adonar que les claus no les tenia a la butxaca. Les havia perdut. Era el mes de novembre de l’any 2021, gairebé de nit, fosc i molt complicat trobar res. Ràpidament, vaig anar a la intercessió de Joaquim.
Érem cinc i, com que els meus companys tenien llanternes, vam tornar a pujar per veure si apareixien les claus. Caminàvem pas a pas de forma molt lenta i en bateria, però no van aparèixer. Camí de baixada, la mateixa operació; però tampoc no vam tenir sort.
Me’n vaig anar a casa i al matí següent, abans de trucar al taller, perquè tallessin el cable que tanca la mordassa, vaig decidir pujar al cotxe una altra vegada, vaig aparcar i vaig començar a caminar cap a la caseta dels bombers, passant pel mateix lloc que el dia anterior. Als 250 metres, vaig trobar les claus en un petril, perfectament posades.
Total: encantat de la vida, donant gràcies a Déu i donant gràcies a Joaquín, que n’estic segur, em va ajudar a trobar les claus.
Agustín Querejeta Lamsfus
Barcelona