El meu marit visitava assíduament Joaquín Romero. Un dia ens va dir que el Joaquín l’havia animat a què hi anés acompanyat de tota la família. Vam organitzar una visita en què hi vam anar el meu marit i jo, amb els nostres tres fills.
No recordo exactament tot el que vam parlar durant aquesta trobada, però sí que em va sorprendre molt la seva actitud, el seu esforç per parlar i perquè passéssim una bona estona, quan era ell qui podia estar esperant que nosaltres l’entretinguéssim.
Recordo també el seu afany i entusiasme a transmetre i difondre la fe catòlica a la Xina.
Jo, aleshores, treballava com a professora d’educació infantil. Durant la visita em vaig comprometre a pregar amb els alumnes de la meva classe, per la conversió de la Xina. I així ho vaig fer cada matí durant tot aquell curs.
També em va donar un exemplar a Xinès d’El convidat imprevist que vaig regalar, l’any següent, als pares d’una alumna xinesa.
Jo només recordo el que a mi em va suposar aquesta visita, encara que estic segura que també va ajudar a la resta de la família.
L’exemple d’una persona alegre malgrat les circumstàncies em va ajudar a ser més agraïda per tot el que tinc. I, d’una manera natural, i sense adonar-me’n em va fer participar del seu entusiasme per la conversió de la Xina.
Estic molt agraïda d’haver tingut la sort de conèixer-lo i estic segura que resa des del cel per tota la nostra família.
Ana Gómez Ingelmo
Barcelona
19 de febrer de 2025