Joaquín Romero Salord va ser diagnosticat als 22 anys d’esclerosi múltiple, una malaltia degenerativa incurable.
Es va sobreposar al xoc inicial i va dedicar tota la seva vida a alleujar les adversitats d’aquells que estaven en circumstàncies similars a la seva i a acostar l’amor de Déu a quantes més persones fos possible, a través de la seva amistat i de la feina ben feta.
Els meus primers records amb en Joaquín es remunten a quan tots dos teníem 16 anys, als partits de futbol del Club Pàdua, al camp de les Àguiles. Més endavant vam perdre una mica el contacte, fins que el vam recuperar gràcies a un amic […]
Llegir més
No vaig tenir l’honor de conèixer-lo tot el que m’hauria agradat. Tinc només un record vague de farà uns 15 anys (jo en tenia 16). Vaig anar una tarda a casa seva, amb el Quim, que coneixia l’escola. En Quim ja m’havia posat una mica […]
Llegir més
En Joaquim ha estat la primera persona que he vist consumir-se a poc a poc i afrontar la mort cara a cara. Començaré dient que, per a mi –i diria que a molts ens passa igual–, el pitjor dia de la setmana sempre ha estat el […]
Llegir més“El invitado imprevisto és un petit llibre que narra una aventura gran: com es pot ser feliç en el dolor i com es pot ajudar als altres des de la pròpia necessitat; com una cadira de rodes es pot moure per la robòtica espiritual d’un somriure.
No és un llibre que es mogui per afany de lucre. És un llibre que pretén omplir d’esperança molta gent en la mateixa situació, semblant o pitjor que la meva. Per això, el cost de la primera edició s’ha cobert íntegrament per donatius de gent desinteressada que s’ha sentit identificada pel que s’hi transmet”.
El llibre es troba actualment en castellà, en anglès i en xinès. Té una versió en audiollibre tant en castellà com en català.
Aquest llibre és una breu semblança d’en Joaquín, escrita a partir de records de familiars i amics seus, redactats després del seu traspàs, junt amb textos que el mateix Joaquín havia redactat pel blog o d’altres anotacions personals. Són vivències madurades en el cor i plasmades en paper espontàniament.
L’autor l’ha escrit pensant en tot tipus de persones –sanes o malaltes, creients o allunyades de la pràctica religiosa– per a què molts puguin enriquir-se de la lluita apassionada per viure que tenia el Joaquín, transformant les dificultats en oportunitats d’estimar i de servir.
És un llibre que tracta de la seva lluita heroica per santificar-se en la malaltia i de tants miracles que ha fet la gràcia de Déu a través d’aquest bon instrument.
Existeix té una versió d’audiolibro en castellà i en català.
20 de gener de 2026
En el darrer trimestre he perdut fins a tres vegades claus importants: la combinació del cadenat de la bicicleta, la clau del despatx i, finalment, les del cotxe. No sé si ha estat cosa de l’edat, d’anar massa distret o d’una barreja de totes dues […]
Llegir més30 de desembre de 2025
Quan van començar a caure les primeres gotes de pluja, em vaig treure immediatament els audiòfons. M’havien advertit que són molt delicats i que la humitat els pot fer malbé. A més, són molt cars. Per això me’ls vaig guardar de seguida a la butxaca […]
Llegir més17 d’octubre de 2025
Han passat ja uns quants anys des que en Joaquín Romero ens va deixar, però els qui el van conèixer continuen sentint-lo molt a prop. No només com un record, sinó com una presència viva que acompanya, escolta i —com ell mateix deia— “no pot […]
Llegir més