El Joaquín era una persona genial que ha deixat una empremta profunda a tots els que ens considerem amics seus. Ens ha fet tant bé, que ens sentim responsables de compartir les nostres vivències, convençuts que podran ajudar a moltes altres persones, tant en la salut, com en la malaltia.
Obert i amb molts i grans amics, amb motiu de la feina i de l’esclerosi, el Joaquín també es va relacionar amb moltes persones, sanes i malaltes. A cadascuna deixava una empremta profunda. Amb el pas del temps, hem recollit en vídeo molts testimonis; en compartim alguns en aquest apartat.
El Joaqúin va ser un exemple de superació i abandonament a les mans de Déu. En aquest vídeo, diverses persones que el van conèixer parlen de com va viure la seva malaltia, amb paciència i visió sobrenatural.
Veieu el vídeo
En aquest vídeo, diferents persones que van conèixer al Joaquín parlen de com va viure la virtut de la laboriositat, en la feina del dia a dia i malgrat la seva situació, cada vegada més crítica.
Veieu el vídeo
El Joaquín, malgrat la seva malaltia, va mantenir sempre molt viva la virtut de l’alegria. Era una alegria contagiosa. En parlent, en aquest vídeo, diferents amics seus.
Veieu el vídeo
El Joaquín, malgrat la seva malaltia, va mantenir sempre molt viva la virtut de l’alegria. Era una alegria contagiosa. En parlent, en aquest vídeo, diferents amics seus.
Veieu el vídeo
El Joaquín va ser una persona que va tenir molts amics, i en tenia molta cura. En aquest vídeo, alguns d’ells parlen de com va viure la virtut de l’amistat, sent molt amic dels seus amics, fins a les últimes conseqüències.
Veieu el vídeo
En aquest vídeo, diferents persones que van conèixer al Joaquín parlen de com vivia, d’una manera molt natural, la seva vitat de pietat, essent una persona molt resadora. Estar a prop del Senyor era el motor de la seva vida.
Veieu el vídeo
Els meus primers records amb en Joaquín es remunten a quan tots dos teníem 16 anys, als partits de futbol del Club Pàdua, al camp de les Àguiles. Més endavant vam perdre una mica el contacte, fins que el vam recuperar gràcies a un amic […]
Llegir més
No vaig tenir l’honor de conèixer-lo tot el que m’hauria agradat. Tinc només un record vague de farà uns 15 anys (jo en tenia 16). Vaig anar una tarda a casa seva, amb el Quim, que coneixia l’escola. En Quim ja m’havia posat una mica […]
Llegir més
En Joaquim ha estat la primera persona que he vist consumir-se a poc a poc i afrontar la mort cara a cara. Començaré dient que, per a mi –i diria que a molts ens passa igual–, el pitjor dia de la setmana sempre ha estat el […]
Llegir mésSón moltes les persones que cada dia demanen favors –petits o grans– a Déu, per intercessió d’en Joaquín. Si tu ets un d’ells, ens els pots explicar aquí. I t’acompanyarem en les teves oracions o donarem gràcies a Déu amb tu pels que ja t’ha aconseguit.
2 de febrer de 2026
Hi ha dies en què el cos pesa més que l’ànima. Dies de dolor, de dependència, de sortir de casa només quan és estrictament necessari. Dies en què el pensament pot arribar a llocs foscos. Aquell dia, una persona gran, molt castigada per la salut […]
Llegir més20 de gener de 2026
En el darrer trimestre he perdut fins a tres vegades claus importants: la combinació del cadenat de la bicicleta, la clau del despatx i, finalment, les del cotxe. No sé si ha estat cosa de l’edat, d’anar massa distret o d’una barreja de totes dues […]
Llegir més30 de desembre de 2025
Quan van començar a caure les primeres gotes de pluja, em vaig treure immediatament els audiòfons. M’havien advertit que són molt delicats i que la humitat els pot fer malbé. A més, són molt cars. Per això me’ls vaig guardar de seguida a la butxaca […]
Llegir més