El Joaquín era una persona genial que ha deixat una empremta profunda a tots els que ens considerem amics seus. Ens ha fet tant bé, que ens sentim responsables de compartir les nostres vivències, convençuts que podran ajudar a moltes altres persones, tant en la salut, com en la malaltia.
Obert i amb molts i grans amics, amb motiu de la feina i de l’esclerosi, el Joaquín també es va relacionar amb moltes persones, sanes i malaltes. A cadascuna deixava una empremta profunda. Amb el pas del temps, hem recollit en vídeo molts testimonis; en compartim alguns en aquest apartat.
El Joaqúin va ser un exemple de superació i abandonament a les mans de Déu. En aquest vídeo, diverses persones que el van conèixer parlen de com va viure la seva malaltia, amb paciència i visió sobrenatural.
Veieu el vídeo
En aquest vídeo, diferents persones que van conèixer al Joaquín parlen de com va viure la virtut de la laboriositat, en la feina del dia a dia i malgrat la seva situació, cada vegada més crítica.
Veieu el vídeo
El Joaquín, malgrat la seva malaltia, va mantenir sempre molt viva la virtut de l’alegria. Era una alegria contagiosa. En parlent, en aquest vídeo, diferents amics seus.
Veieu el vídeo
El Joaquín, malgrat la seva malaltia, va mantenir sempre molt viva la virtut de l’alegria. Era una alegria contagiosa. En parlent, en aquest vídeo, diferents amics seus.
Veieu el vídeo
El Joaquín va ser una persona que va tenir molts amics, i en tenia molta cura. En aquest vídeo, alguns d’ells parlen de com va viure la virtut de l’amistat, sent molt amic dels seus amics, fins a les últimes conseqüències.
Veieu el vídeo
En aquest vídeo, diferents persones que van conèixer al Joaquín parlen de com vivia, d’una manera molt natural, la seva vitat de pietat, essent una persona molt resadora. Estar a prop del Senyor era el motor de la seva vida.
Veieu el vídeo
No vaig tenir l’honor de conèixer-lo tot el que m’hauria agradat. Tinc només un record vague de farà uns 15 anys (jo en tenia 16). Vaig anar una tarda a casa seva, amb el Quim, que coneixia l’escola. En Quim ja m’havia posat una mica […]
Llegir més
En Joaquim ha estat la primera persona que he vist consumir-se a poc a poc i afrontar la mort cara a cara. Començaré dient que, per a mi –i diria que a molts ens passa igual–, el pitjor dia de la setmana sempre ha estat el […]
Llegir més
Vam tenir coneixement d’en Joaquín Romero a través d’algunes persones que vivien a la seva mateixa residència i assistien habitualment a missa a l’església del nostre Monestir de Clarisas, ja que érem veïns. Ens parlaven de la malaltia d’en Joaquín i ens demanaven oracions per […]
Llegir mésSón moltes les persones que cada dia demanen favors –petits o grans– a Déu, per intercessió d’en Joaquín. Si tu ets un d’ells, ens els pots explicar aquí. I t’acompanyarem en les teves oracions o donarem gràcies a Déu amb tu pels que ja t’ha aconseguit.
17 d’octubre de 2025
Han passat ja uns quants anys des que en Joaquín Romero ens va deixar, però els qui el van conèixer continuen sentint-lo molt a prop. No només com un record, sinó com una presència viva que acompanya, escolta i —com ell mateix deia— “no pot […]
Llegir més16 de juliol de 2025
Hi ha regals que són més que un objecte. Anells que simbolitzen molt més que una aliança. Així ho va viure la mare d’en Joaquín Romero quan ell, al veure que les mans ja no li responien com abans, li va regalar la seva pròpia […]
Llegir més4 de juny de 2025
El meu nom és Estelbina Espínola, sóc del Paraguai, tinc quatre fills, amb el meu marit som sis persones. Ens estàvem preparant per venir a Espanya, per trobar una esperança nova. Al Paraguai la nostra situació no estava gens bé, per l’estudi dels meus fills […]
Llegir més