Era un dissabte al matí, el dia de la festa esportiva a l’escola dels meus fills… Vam acudir a casa del Joaquín amb en Rafa, sense saber ben bé què ens esperava.
Entrar i veure’l al llit, somrient malgrat la dificultat per respirar i articular paraula, ens va sobresaltar. Tanmateix, vam experimentar pau, una pau que no és d’aquest món.
El Joaquín només pensava i animava els meus fills a pregar per la conversió de la Xina alhora que es comprometia a pregar per totes les nostres intencions.
Als meus fills els va servir molt. Es van sentir a gust, malgrat la dura situació del Joaquín. Ell els va animar a esforçar-se per complir la voluntat de Déu, malgrat les dificultats (com ell testimoniava amb el seu exemple); a pregar confiadament al Senyor.
En sortir, ningú no va quedar indiferent. Aquell testimoni real ens acompanyarà sempre.
Estic convençuda que és una persona santa.
María del Mar Alier Millet
Barcelona
15 de març de 2023