Vam tenir coneixement d’en Joaquín Romero a través d’algunes persones que vivien a la seva mateixa residència i assistien habitualment a missa a l’església del nostre Monestir de Clarisas, ja que érem veïns. Ens parlaven de la malaltia d’en Joaquín i ens demanaven oracions per la seva ràpida recuperació. Nosaltres ateníem gustosíssimes aquests precs davant de Jesús Sagramentat i el teníem present en les nostres oracions pels malalts.

Durant més de deu anys vam ser coneixedores de l’avenç implacable de l’esclerosi múltiple de plaques que patia en Joaquín, dels dolors i les limitacions que li provocava. Ens cridava molt l’atenció la seva acceptació de la malaltia com un do de Déu que li permetia estar més unit a la Creu de Crist i el seu oferiment continu per la salvació del món.

Va comprendre, amb la llum de la seva vocació a l’Opus Dei, que el seu treball era santificar la malaltia. I va assumir la Santa Voluntat de Déu amb plena generositat i desitjant que fos ocasió per acostar moltes ànimes a Déu. Els seus escrits i publicacions donen bona prova d’aquests afanys sants i d’oferiment continu i d’acceptació dels designis de Déu sobre la seva vida.

Amb la gràcia de Déu, i la seva profunda vida d’interior, va saber mantenir durant molts anys de patiment, l’alegria i el bon ànim que caracteritzava la seva persona. En Joaquín, lluny de resignar-se passivament a acceptar els seus dolors i limitacions, s’oblidava de si mateix i es bolcava a ajudar els altres, sempre que en tenia ocasió.

Va fundar una empresa per desenvolupar tecnologia de suport en bé de persones amb discapacitats i també va tenir altres iniciatives orientades a aquest mateix objectiu. Tanmateix, no es va limitar a prestar ajudes tècniques, sinó que, amb el seu exemple i consell, es va preocupar espiritualment, amb el seu temperament bo, proper i generós, de les ànimes de les persones que atenia, ajudant-los a acceptar la malaltia amb sentit sobrenatural.

Tenia un atractiu especial –l’atractiu de les ànimes bones i santes– i moltes persones anaven a conèixer-lo. Transmetia il·lusió per la vida, vessava en els altres afecte, proximitat i amor de Déu.

En Joaquín va tenir una mort santa, consumit per la malaltia, i identificat i cada cop més a la Creu de Crist. Amb molt de gust ens vam apropar a resar a la capella ardent que es va muntar a la casa on vivia. El seu rostre reflectia una pau i una serenitat profunda. A la sala s’hi respirava un clima de pregària i també d’acció de gràcies a Déu pel do d’haver viscut i tractat una persona amb la talla sobrenatural i humana que tenia el nostre amic Joaquim.

Resem per l’etern descans de la seva ànima. Alhora, estàvem convençudes que ja havia d’estar gaudint de la presència de Déu, a qui tant havia estimat ia qui amb tanta generositat s’havia lliurat.

Han passat sis anys de la seva mort, i moltes persones acudeixen a la seva intercessió, demanant la gràcia de Déu en situacions de dificultat amb la certesa de ser escoltades. Nosaltres mateixes, també us recordem convençudes que ja gaudeix de la visió de Déu.

El coneixement de la vida d’en Joaquín a través dels llibres que parlen d’ell i de la seva exemplar vida ordinària, santificada amb la seva malaltia per les ànimes, fa un gran bé a la Santa Església de Déu, movent la conversió de moltes ànimes, perquè l’exemple d’una persona santa mou a la conversió. Per això volem donar el nostre testimoniatge per col·laborar a l’inici de la causa de la seva canonització i que sigui a glòria de Déu.

Sor M. Roser de Montserrat
Abadessa, osc
(Rosari Payet Campañá)

Sor. Maria de la Creu, osc
(Samantha García Lluc)

Barcelona
11 de febrer de 2025, Mare de Déu de Lourdes