Tinc un bon amic de més de 80 anys, que viu sol, fa temps que perd facultats i ha tingut diversos accidents domèstics que han requerit hospitalització. No aconseguia convèncer-lo que necessitava l’ajuda d’un cuidador.
Casualment vaig trobar una persona que complia els requisits per ser un bon cuidador i acompanyant del meu amic. Com que sabia que no estaria disposat a acceptar-ho, vaig decidir encomanar-ho a en Joaquín, que tanta experiència tenia d’aquest tipus de problemàtiques, i li vaig prometre que si m’ho resolia, escriuria el favor.
Efectivament, el meu amic va acceptar veure’s amb aquesta persona, cosa que ja era un miracle. Però l’entrevista que van tenir no va ser positiva perquè el meu amic va tornar a la idea que no necessitava ajuda i tot va quedar en res. Em vaig enfadar amb Joaquín per haver-me fallat.
Aquell mateix dia a la nit em va caure a l’habitació una petita pastilla blanca. El terra era de terratzo amb talps blancs i es feia difícil trobar-la. Encara que era una menuda, li vaig encomanar a Joaquim. Només encendre la llum del mòbil per buscar, casualment va il·luminar directament la pastilla. Vaig entendre que Joaquim m’estava fent notar la meva falta de fe a la petició i vaig tornar a insistir-li que m’ajudarà a resoldre el problema del meu amic.
El cas és que vaig tornar a trucar al meu amic, demanant-li que es veiés de nou amb el cuidador. Així ho va fer, van concretar les condicions i ja l’està atenent amb normalitat. Fa dues setmanes era una cosa que semblava impossible.
Gràcies Joaquín per cuidar els malalts.
Jordi Pérez Molina
Barcelona