El meu nom és Estelbina Espínola, sóc del Paraguai, tinc quatre fills, amb el meu marit som sis persones. Ens estàvem preparant per venir a Espanya, per trobar una esperança nova. Al Paraguai la nostra situació no estava gens bé, per l’estudi dels meus fills i per tot. Per això volíem venir a Espanya.
Estàvem buscant com aconseguir els recursos per poder fer el viatge, i un dia em va dir la meva germana Ermelinda: “Encomana-ho a en Joaquín, encomana-ho a en Joaquín”. Des d’aleshores afegim a en Joaquín a les nostres oracions de la nit amb la família. Li demanàvem cada dia i resàvem el rosari, juntament amb la meva germana que era a Espanya, per videotrucada.
Un dia en què estàvem molt desanimats, ja que vèiem que no podíem vendre res del que teníem –ni casa nostra, ni res per poder pagar el viatge–, un 16 de juny de 2023, vaig trucar a la cooperativa en què estava associada, ens van fer un préstec i vam poder pagar el viatge, que és una de les coses que demanàvem a en Joaquín.
I vam poder venir.
En arribar ens vam allotjar a casa de la meva germana Ermelinda i el seu marit Lucas, allà vam estar vuit mesos. Després ens va sortir una feina bona i vam començar a buscar un pis. Ho hem estat demanant a en Joaquín i totes aquestes coses ens han estat concedides.
Estelbina Espínola de Brítez
Barcelona, juny de 2025