Al si d’una família catòlica de Barcelona neix el Joaquín. Fill de José María Romero Núñez de Prado i María Rosa Salord Salord, i el segon de cinc germans. És batejat a la Clínica Santa Madrona.

Comença a estudiar al col·legi Viaró de Sant Cugat del Vallès. Destaca pel caràcter obert, amb molts amics i aficions, i una energia i vitalitat innates. Rep la Confirmació a l’església de Santa Maria de Montalegre.

Decideix formar part de l’Opus Dei com a aspirant a Agregat, amb certa reticència dels seus pares en un inici, però amb la determinació d’aprofundir la relació amb Déu.

Comença Arquitectura Tècnica després d’apostar per la formació d’ebenisteria a l’Escola Professional dels Salesians de Sarrià.

Els primers símptomes apareixen durant el darrer any a la universitat. Les dificultats per caminar o escriure als exàmens no li impedeixen graduar-se amb el títol. Poc després, es confirma el diagnòstic d’esclerosi múltiple, una malaltia incurable, progressiva i degenerativa que li farà perdre lentament la mobilitat.

Lluny d’enfonsar-se pel diagnòstic, va continuar treballant com a aparellador, col·laborant amb l’Escola Esportiva Brafa, atenent un programa d’alumnes de l’escola, fent xerrades de formació, organitzant convivències i donant-se als altres.

Fruit del seu gran sentit pràctic i el desenvolupament de la seva malaltia, funda BJ Adaptaciones juntament amb el seu germà Borja, una empresa pionera a Espanya en la creació de tecnologia per a persones amb discapacitat.

L’empresa ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premi Infanta Cristina el 2008 i el Reina Sofia el 2014 a “Tecnologies de l’Accessibilitat”.

Promou els Premios Romper Barreras, per guardonar i fomentar la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, mitjançant l’ús de la tecnologia de suport.

Publica El convidat imprevist, un llibre que narra la seva vida en forma d’entrevista i amb el qual té l’objectiu d’explicar com santificar-se en la seva malaltia, acostar-se a la gent i donar a conèixer l’Opus Dei. Es converteix així en una persona “mediàtica”, arribant a publicar-lo en anglès i, fins i tot, en xinès.

A mesura que la malaltia avança i els seus ingressos a l’hospital es fan més recurrents, el seu afany per acostar les persones a Déu i acceptar la Creu no defalleix. Conviu amb el dolor i el transforma en entusiasme cap a la vida i els altres.

Abans de fer els 50, junt amb els seus germans Borja i Carlos, crea la Fundació Romper Barreras amb l’objectiu de dignificar les persones amb alguna discapacitat a través de la Tecnologia de Suport i la formació de cuidadors.

Joaquín mor, mentre els que l’acompanyaven resaven en veu alta el Sant Rosari, el 6 de juliol del 2018, per trobar-se amb Déu, després de gairebé 30 anys de malaltia.

Seguint els seus desitjos, la Missa funeral té un to d’acció de gràcies, amb glòria. Deixa un llegat ple d’amor i de dedicació al servei de la voluntat del Senyor.