Vaig conèixer la vida del Joaquín Romero en trobar un llibre mentre organitzava un armari a la persona que atenc. Hi havia molts llibres, però aquest em va cridar molt l’atenció: La victòria de l’alegria. Vaig quedar meravellada des del principi. En gairebé un dia me’l vaig llegir tot.

Realment la vida del Joaquín és un exemple de molta fe i entrega d’amor. Admiro molt el gest que tenia malgrat tant de patiment; aquell gest bonic d’oferir el seu dolor pels seus amics, família, pels que patien i fins i tot persones que coneixia pujant un ascensor, el taxista que el portava d’un lloc a un altre… És a dir, el Joaquín donava exemple de fe fins i tot amb persones que no coneixia. I sempre evangelitzava amb tothom que es trobava pel camí.

Especialment per a mi és un gran exemple a seguir. Admiro la força, l’actitud, la paciència, l’amor i la fe amb què va viure la seva vida de dolors constants provocats per l’esclerosi.

Uns mesos després d’aquella troballa, el dia de sant Jordi, vaig demanar al senyor Antoni Coll, autor el llibre i una persona que estimo molt, que em regalés un dels seus llibres. Ell, molt amablement, em va regalar El invitado imprevisto. També em va agradar molt. De fet, aquest llibre és com la primera part de La victòria de l’alegria. Jo sempre que recomano als meus coneguts un llibre els dic aquests dos. Personalment, quan em trobo en una situació no gaire bona, intento meditar la vida del Joaquín i oferir algunes situacions a Jesús, perquè així com ell va santificar la seva vida amb la seva malaltia, perquè jo també pugui omplir-me de la gràcia del Senyor.

Mentrestant li demano favors, convençuda que m’ajudarà des del cel.