Juan Antonio Carbonell havia arribat al cim de la seva carrera professional. Enginyer agrònom especialitzat en enologia, va estudiar aquesta disciplina a l’estranger perquè a Espanya encara no existia una formació específica.
Espavilant i escalant, va arribar al més alt de l’empresa de moda Louis Vuitton. “Vaig viure una bombolla. Hotels de luxe, tot el que volguessis, però no em omplia res”, recorda.
La seva vida semblava perfecta fins que un accident de trànsit li va canviar completament l’existència i el va deixar amb una mobilitat molt limitada. “Tinc una lesió medul·lar incompleta que m’impedeix realitzar qualsevol funció normal”, explica. Aquest fet el va enfonsar emocionalment: “Vaig passar una temporada culpant tothom del que m’havia passat”.
Tot i això, enmig de la foscor, va arribar un moment d’esperança. Un dia, fortuïtament, va trobar-se amb un sacerdot pel carrer, que el va portar a conèixer el Joaquín, un home que, tot i haver patit una esclerosi devastadora durant gairebé trenta anys, transmetia una força inusual.
“Quan vaig entrar a l’habitació de Joaquín, no hi havia un malalt. Era una persona amb una força terrible”, diu Carbonell. Aquella trobada va ser molt més que una simple visita casual: “Per mi, no va ser només una visita. Alguna cosa va passar entre nosaltres dos”.
Carbonell assegura que aquella conversa amb ell va ser com si “Déu m’estigués guiant”. La seva vida va donar un gir inesperat i profund. “Em va fer tornar a la fe, a ser una persona cristiana de veritat. Vaig començar a no preocupar-me per res més que no fos la fe”, afirma amb fermesa.
Avui dia, Carbonell dedica el seu temps i la seva energia a ajudar com pot. “El que tinc és l’oració i el meu dolor. Això és el que puc oferir”, diu. Lluny de veure la seva discapacitat com una desgràcia, la considera una crida divina: “Déu em va donar aquest accident perquè tornés a casa. Estic convençut d’això”.
Amb un somriure sincer, conclou: “Ara mateix no canviaria el que tinc. Estic feliç. I tinc a Déu. Abans no tenia a Déu”.