Vaig conèixer al Joaquín quan ell tenia 22 anys. Al cap de poc temps se li va declarar esclerosi múltiple. He tingut la sort de poder coincidir uns quants anys en diferents activitats amb ell. He estat testimoni de la manera exemplar com ha portat la malaltia. Va morir l’any 2018.
El dia 8 de juliol, vaig sortir de casa meva més aviat per anar a treballar i poder assistir al seu funeral, a mig matí. Com cada dia, aparco la moto, trec les claus i me’n vaig. Però aquell dia, vaig treure les claus i la llum davantera es va quedar encesa. Vaig tornar a posar la clau i donar-li mitja volta per encendre-la i la vaig tornar a treure. Res. La llum continuava encesa. Aleshores com si això fos culpa del Joaquín, li vaig dir: “Va tiu (perdoneu, però li tinc molta confiança), no em facis això, que si ara es fa malbé no arribo al teu funeral. I, a la tercera, com per art de màgia, hi torno a ficar la clau, giro a la dreta, després giro a l’esquerra i, en treure-la, aquesta vegada sí, s’apaga la llum davantera.
Josep Maria Carrió
Barcelona