Hi ha regals que són més que un objecte. Anells que simbolitzen molt més que una aliança. Així ho va viure la mare d’en Joaquín Romero quan ell, al veure que les mans ja no li responien com abans, li va regalar la seva pròpia aliança com a mostra de tot l’afecte que li tenia.
Ella el portava sempre com un petit tresor. I, per no perdre’l a la platja, solia guardar-lo amb cura. Però un dia, sense saber ben bé per què, el va deixar dins l’estoig de les ulleres… i el seu germà, ajudant-la a recollir, ho va fer sense adonar-se que allà hi havia l’anell i deuria caure-li a la sorra.
Quan van arribar a casa i ella va veure que l’anell no hi era, va quedar en estat de xoc. “Per a mi era un tresor”, recorda. Van tornar a la platja, amb un paraigua punxegut com a eina improvisada per remenar la sorra. Ho van estar regirant tot. Quedava només un pam per excavar i ja es donaven per vençuts… quan, com per miracle, va aparèixer l’anell, punxat a la punta del paraigües.
“Va ser una explosió d’alegria i d’agraïment. A en Joaquín, i a Déu”, diu la seva mare. Un gest d’amor que va perdurar en el temps… i fins i tot es va deixar trobar quan semblava perdut.
🎥 Pots veure el vídeo aquí: