Quan van començar a caure les primeres gotes de pluja, em vaig treure immediatament els audiòfons. M’havien advertit que són molt delicats i que la humitat els pot fer malbé. A més, són molt cars. Per això me’ls vaig guardar de seguida a la butxaca de la camisa.

En arribar a casa, com cada dia, vaig posar la roba bruta a la rentadora. En treure-la, però, vaig sentir caure un petit objecte de la camisa… Eren els audiòfons. El disgust va ser enorme.

Recordant que havia sentit dir que alguns havien “reanimat” el telèfon mòbil després de mullar-se posant-lo durant un temps dins d’un pot d’arròs, vaig decidir fer el mateix. Però aquest cop la situació era pitjor: no es tractava d’un aparell resistent, sinó d’uns audiòfons molt fràgils que, a més, no només s’havien mullat, sinó que havien passat més d’una hora sacsejant-se dins la rentadora, entre aigua i sabó.

Davant d’això, vaig pensar de seguida a demanar un reforç espiritual. Vaig agafar una estampa de sant Josepmaria i vaig començar a resar. Però just en el moment de demanar-li el favor, vaig sentir interiorment una idea molt clara:

«Per què no li ho demanes a en Joaquim?»

Així que vaig començar una novena demanant el favor a en Joaquín i vaig esperar fins l’endemà.

Això va ser el que més em va costar.

Quan em vaig despertar, vaig anar directament a buscar el pot d’arròs. Vaig treure els audiòfons, els vaig encendre i, com si fos música celestial, vaig sentir la petita melodia que fan quan es connecten correctament.

Sense cap mena de dubte, atribueixo aquest favor a la intercessió del meu amic Joaquín.