L’altre dia vaig anar d’excursió amb uns amics. Vam anar a fer snorkel. La idea era visitar una cala i, després, una cova. Vam estar unes dues hores a l’aigua, gaudint de la cala, i abans d’anar cap a la cova, vam dinar una mica. El dia pintava perfecte: bona temperatura, molts peixos, molt bona companyia… Què podia sortir malament?

Després de dinar, vam començar el camí cap a la cova, un sender d’uns 40 minuts per la muntanya. Tot i que estava ben senyalitzat, tenia una certa dificultat. En arribar-hi, ens vam trobar amb un lloc preciós, però feia tanta calor després de la caminada que no vam poder gaudir gaire de les vistes i vam decidir entrar de seguida a l’aigua. Hores més tard, vam tornar a la cala inicial, satisfets després d’un dia esplèndid. Amb prou feines havíem fet servir el mòbil, només per fer un parell de fotos. No feia falta, i a més, no hi havia cobertura. El vam fer servir tan poc que, fins al moment de marxar, no em vaig adonar que l’havia perdut. Va ser tornant al cotxe quan em vaig adonar que no el trobava enlloc…

Vam decidir encomanar-nos. Jo sempre demano ajuda a Joaquín Romero quan perdo alguna cosa. Ja m’ha ajudat en més d’una ocasió; és un crack. Els meus dos amics, en canvi, es van encomanar a Isidoro Zorzano. Quan vam recuperar cobertura, vam intentar localitzar el mòbil, però com que estava apagat o sense senyal, va ser impossible. Havia de ser a la cova o pel camí, perquè recordava haver fet algunes fotos a la cala. Vam pujar al cotxe i, durant el viatge de tornada, no parava de pensar:

“Aquesta vegada no ho aconseguiràs, Joaquín… és impossible, vés a saber on és”.

Vaig començar a valorar les opcions. Probablement hauria de comprar-me un mòbil nou, perquè per la feina me’n calia un com més aviat millor.

En arribar a casa del meu amic, on passàvem les vacances, el primer que vaig fer va ser trucar al meu pare des del telèfon d’un dels amics. Li vaig explicar que aquell seria el meu número provisional, per si hi havia cap emergència. També li vaig dir que, si l’endemà no localitzava el mòbil, en compraria un de nou per Amazon, ja que en 3 o 4 dies tornava a la feina. Devien ser les 20:00, i em vaig donar 24 hores per intentar recuperar-lo abans de rendir-me.

Poc després, vaig decidir provar sort amb el portàtil. Diuen que l’últim que es perd és l’esperança. Tot i que ja havia fet passos assumint que havia perdut el mòbil, vaig voler donar-li una altra oportunitat, segurament empès pels favors que en Joaquín ja m’havia fet en el passat. No vaig poder localitzar-lo, però vaig veure que havia estat actiu una hora abans. Bones notícies! Vaig córrer a buscar un amic i vam intentar trucar-hi. Hi havia senyal! Tot i que al principi ningú contestava…

Vam trucar tres o quatre vegades més, i finalment ens van respondre: era la Policia Nacional del municipi. Tenien el mòbil! L’endemà hi vam anar a recollir-lo. No se’m va acudir preguntar com els havia arribat, però no tinc cap dubte que tant en Joaquim com l’Isidoro hi van tenir molt a veure.

Moltíssimes gràcies a tots dos! No tornaré a dubtar de vosaltres. Lliçó apresa!

Sergi Bladé Casas
Sant Andreu de la Barca (Barcelona)